Amb la inspiració encara viva del Dia de l'Art que vam celebrar fa unes setmanes, m'he trobat reflexionant sobre com abordem el procés creatiu. Curiosament, les idees d'un paisatgista, Gilles Clément, sobre el Jardí en Moviment m’han inspirat produndament. Ell parla d'observar primer, d'entendre el que el lloc et proposa, abans d'actuar; de "fer el màxim possible amb la natura i el mínim possible contra ella", deixant que el jardí es “mogui” i ens sorprengui i no volent-lo construir imposant el nostre criteri.
I no és això, en essència, el que busquem a l'estudi? Cada cop més sento que pintar és menys una lluita per imposar una idea preconcebuda i més un diàleg atent amb els colors i les formes. Es tracta de deixar espai perquè la màgia de l'inesperat, aquell "accident feliç", pugui florir. Com si l'estudi fos un petit jardí en moviment, ple de possibilitats i on, de vegades, la millor acció és simplement deixar-lo ser.
