Després de llegir el llibre Art & Fear, de David Bayles i Ted Orland, m’he quedat pensant en tot allò que sovint no es diu sobre la creativitat: les pors que l’acompanyen, la necessitat de practicar sense esperar resultats immediats, i el valor d’expressar-nos encara que no ens hi dediquem professionalment.
Aquestes idees no només són útils per a artistes, sinó per a qualsevol persona que sent una espurna creativa dins seu i no sap ben bé com acollir-la.
Fer alguna cosa creativa —encara que sigui petita— ens pot fer sentir exposats. Apareix la por: al fracàs, a no fer-ho bé, a que ningú ho entengui. Però com diuen els autors, la por no és un error; és una prova que allò que volem fer ens importa. La clau no és eliminar-la, sinó continuar malgrat la por. Perquè crear no és tenir una gran idea i executar-la a la perfecció. Crear és començar, provar, equivocar-se i continuar.
Art & Fear ho exemplifica amb una història senzilla però reveladora. Un professor de ceràmica va dividir la seva classe en dos grups. Al primer, els va dir que serien avaluats únicament per la quantitat de peces que produïssin: 50 quilos de ceràmica serien un excel·lent, 40 un aprovat, i així successivament. Al segon grup, en canvi, se li va demanar que produïssin només una peça, però que fos la millor possible: serien qualificats exclusivament per la qualitat. Al final del curs, el resultat va ser clar. Els alumnes del primer grup —els que havien fet moltes peces, sense buscar la perfecció— van acabar creant les obres més bones. Per què? Perquè en repetir, equivocar-se, corregir, tornar a provar, van aprendre molt més que els altres, que es van passar el temps planejant, reflexionant i intentant fer-ho perfecte... sense gairebé tocar fang. La lliçó és potent: no millorem imaginant com millorar, sinó fent, una vegada i una altra.
Crear no és només una activitat artística. És també una manera de viure més connectats amb nosaltres mateixos. Quan escrius, pintes, cuines, redecores, composes o simplement t’expresses d’una manera intuïtiva, no estàs buscant el reconeixement: estàs buscant escoltar-te. Donar forma al que portes dins. La creativitat no és un luxe reservat a uns quants: és una necessitat subtil, però fonda, que ens ajuda a comprendre’ns i a obrir finestres dins del nostre dia a dia.
Encara que no siguis artista, si tens ganes d’expressar-te o de fer alguna cosa diferent, no cal que esperis a ser bo per començar. Comença. De mica en mica. I deixa que el procés et porti on no hauries arribat només pensant-hi.
