Entre totes les actituds creatives, n’hi ha una que retorna sempre a l’origen: el joc. No és una actitud superficial ni banal; és la manera més directa i lliure d’apropar-se a la creació. El joc no demana permís, no justifica res, no pretén ser útil. Simplement obre un espai on tot és possible.
Quan ens acostem a l’art amb aquesta actitud, deixem enrere la por al resultat i les expectatives. Pintem, dibuixem, fem collages o escultures amb la mateixa naturalitat amb què un infant construeix un castell de sorra sabent que la mar l’esborrarà. El valor no és en allò que queda, sinó en el moment viscut.
El joc ens ensenya a arriscar sense angoixa. A provar combinacions absurdes, colors inesperats, gestos desmesurats. I, de vegades, és justament en aquest terreny d’aparent desordre on sorgeix la sorpresa, la connexió més autèntica amb la intuïció.
Alguns artistes han sabut convertir aquesta actitud en el nucli de la seva obra. Paul Klee veia en el dibuix una forma de joc seriós, capaç de revelar mons secrets, i deia que un nen dibuixa com respira. Alexander Calder, amb els seus mòbils, va portar el joc fins a l’espai, fent que l’aire i el moviment fossin part de l’obra. Yoshitomo Nara juga amb la frontera entre innocència i rebel·lia en les seves figures infantils, recordant-nos que el joc també pot ser irònic i subversiu. I Chiharu Shiota, amb les seves instal·lacions fetes de fils, ens convida a entrar en espais que semblen xarxes de records i emocions, com si fos un joc íntim i infinit amb el buit.
A diferència del treball calculat o metòdic, el joc ens fa entrar en un estat de presència lleugera. És una forma de meditació activa: som dins del procés, immersos en el fer, però sense la pressió del judici. Només hi ha el gest, la mà que es mou, la matèria que respon.
I és en aquest espai de llibertat on pot emergir la veritat. El joc no és un afegit al procés creatiu: és el seu cor. Sense joc, l’art es torna mecànic. Amb joc, respira. Potser, al final, l’actitud del joc és una invitació a tornar a mirar el món amb ulls nous, com si tot comencés de zero cada vegada.