Entre totes les actituds creatives, n’hi ha una que ens convida a anar més endins: el desig de comprendre. No és una set de control, ni una necessitat d’explicar-ho tot, sinó una obertura sincera a allò que ens fascina i encara se’ns escapa.
Aquest desig és com una pregunta que mai no s’acaba. No busca respostes immediates, ni conclusions definitives. És més aviat un moviment que ens manté vius, una mirada que vol entrar una mica més endins, acostar-se al misteri amb respecte.
Crear amb aquest desig és reconèixer que tota obra és també una forma de recerca. Que darrere d’un traç, d’un gest, d’una decisió hi ha sempre la voluntat d’entendre millor alguna cosa: una emoció, un record, una relació amb la matèria, o fins i tot amb un mateix.
El desig de comprendre no és impacient. Sap conviure amb la lentitud, amb els silencis, amb els camins que es bifurquen. De vegades el que descobreix no és allò que buscava, però això no li resta valor. Al contrari: és precisament en aquesta desviació on s’obre el terreny inesperat de la creativitat.
No és un desig de posseir el coneixement, sinó de dialogar-hi. Una forma d’humilitat que reconeix que hi ha coses que no es deixen atrapar del tot, però que val la pena acostar-s’hi igualment. Com qui llegeix el mar: sabent que mai no l’entendrà completament, però que cada onada revela una part del seu llenguatge.
En l’art, aquest desig és el que ens fa tornar, un cop i un altre, a la mateixa forma, al mateix color, a la mateixa pregunta. No per repetir-nos, sinó perquè sabem que cada apropament obre una nova finestra.
Un exemple d’aquesta actitud el trobem en l’obra del pintor xinès Chu Ta (Bada Shanren) 1626-1705 (*). Després de perdre-ho tot amb la caiguda de la dinastia Ming, la seva pintura es va convertir en un camí de recerca silenciosa. Els seus peixos, ocells i flors, pintats amb traços senzills i plens de buit, no busquen descriure, sinó comprendre allò essencial i intangible. En les seves obres hi ha misteri, ironia i un silenci profund que no ofereix respostes, però convida a una altra manera de veure.
El desig de comprendre no s’esgota. És inesgotable, perquè el món és inesgotable. I, potser, el més valuós no és arribar a entendre-ho tot, sinó viure dins d’aquest camí, d’aquesta recerca que mai no acaba.
(*) Hi ha un llibre de François Cheng sobre Chu Ta, Le génie du trait. a Éditions Phébus. Està en francès i ara mateix desconec si està traduit a altres idiomes.