Hi ha una idea que m’acompanya sovint: la del jardí com un espai viu, canviant, imperfecte. El paisatgista Gilles Clément parla del “jardí en moviment”, una manera d’entendre la natura no com a decorat fix, sinó com a procés obert, on el jardiner no imposa, sinó que escolta, observa i col·labora amb allò que creix espontàniament.
Aquesta mirada transforma. I no només la terra.
Fer art, per mi, també és això: cuidar un espai intern on les idees i les emocions es mouen lliurement, on el control cedeix pas a l’observació, on la bellesa neix de la relació amb l’entorn. Com en un jardí, la creativitat demana temps, atenció i respecte per la vida que brota, encara que no sigui com l’havíem imaginada.
Potser la qualitat humana comença just aquí: en aquesta capacitat de fer lloc al que és viu, als canvis, a la incertesa. D’estimar sense posseir. De crear sense dominar.
